Sonoritats és el nou espectacle de Camut Band que recrea el món màgic dels ballarins que fan sons i música amb els seus peus mentre ballen. Coreografies “a capella” amb efectes sonors. Interacció entre la música en viu i els sons virtuals. Materials com la fusta, el metall i el plàstic seran el fil conductor i punt de partida de la dansa, que expressarà l’estat emocional i l’estètica visual de cada moment, creant sensacions sonores que porten al ritme i al ball.
Amb aquest nou espectacle Camut Band se submergeix en la cerca de noves sonoritats. Materials que són colpejats pels ballarins de claqué conviuen amb sons virtuals en harmonia, ritme i elegància. Dins de la gran diversitat de materials podrem gaudir del so greu de l’alumini, de l’acer inoxidable, que té un so molt agut i del ferro amb un to mitjà; també trobarem un passadís d’herba artificial, per on els ballarins es llisquessin produint uns sons molt pròxims al Sand Dansi. La tecnologia aconsegueix que qualsevol so que realitzin els ballarins es pugui transformar en so d’aigua, ceràmica o en una nit de tempesta. La veu també forma part del conjunt de sons, transmetent l’emoció del moment, sense l’ús de paraules.
“… Simpàtic i vital espectacle titulat Sonoritats, que provoca a l’espectador a seguir el seu ritme amb els peus o amb les palmes o simplement ha d’esforçar-se per a no aixecar-se i començar a ballar. Claqué, percussió i cant s’entrellacen en un original diàleg que diverteix a adults i nens. Una obra didàctica i alegre… sis ballarins, dos músics i a un cantant, movent-se en un espai misteriós, on la fusta, el metall, el plàstic o simplement unes carabasses creen efectes sonors… electritzant claqué que exhibeixen els ballarins… Citar a algun dels intèrprets seria injust ja que cadascun d’ells té un ball precís i ric en matisos. La joventut dels ballarins es barreja amb la maduresa dels germans Méndez i de Toni Español…”
Carmen del Val (El País. 04/01/2014)
“… Camut Band ha construït una peça de gran format amb nou intèrprets… la música en directe dialoga amb la percussió dels peus. L’encert de Camut Band és dosar molt la coreografia per a mirar de donar al màxim colors i temperatures… Sonoritats no sols s’obre a nous valors del claqué i a nous tipus de sons (experimentant en diferents superfícies), sinó també a nous tipus de públic… La veu de Jordi Grifell és balsàmica perquè aconsegueix, també en moments de joc (amb sons d’hip hop, per exemple), dialogar amb el claqué, però sobretot perquè convoca l’emoció a través de la veu. El claqué serà potència emocional quan els seus braços moguin ànimes i no siguin mers aparells equilibradors. Temps al temps.”
Jordi Bordes (El Punt Avui. 02/01/2014)